La integració de les noves tecnologies a les nostres vida quotidiana, ha condicionat la nostra manera de comprar els productes de tota la vida.
Moltes empreses s'han hagut d'adaptar a aquest nou món digital, i les seves marques i imatges corporatives no són alienes a aquests canvis.
Com tots sabem, una gran premissa a l'hora de dissenyar un símbol o logotip, és que sigui fàcil de reproduir, i que mantingui la seva coherència gràfica en tots els suports escollits.
En el nostre món físic, l'usar diverses tintes encareixen el pressupost, que en el cas d'una gran marca pot suposar molts diners.
El procés d'impressió i sobretot el suport físic, influeix molt en el resultat, per tant ens limita la nostra creativitat, a l'hora de dissenyar una imatge corporativa.
No obstant això aquest nou escenari tecnològic de què parlem, ens ha obert un nou món de possibilitats, en què la limitació la posa el nostre criteri de comunicació gràfica.
Un criteri basat en un codi digital caracteritzat per símbols 3D, degradats, ombres, lluentors; impensables fins fa molt poc.
